El barret viatger i les papellones

Com cada matí, la barretaira, la protagonista d’aquesta història,  mentres baixa per les escales amb un gran somriure, diu bon dia a la veïna del tercer, la Sra. Alegria; ajuda a treure les bosses de l’ascensor del Sr. Sort  Contínua baixant les escales mentre riu, es troba amb el menut de l’escala, el més entremaliat de tots infants que viuen en aquella escala, està plorant com cada matí. Diu que anar a l’escola es avorrit, com cada matí  la barretaira, s’apropa amb un somriure i  li fa un truc de màgia, el de la moneda. Com cada matí, apareix la moneda de la sort, darrera de les orelles, a la butxaca, dins la motxilla,.. cada matí en un lloc diferent. El petit Trasto, que així es com diu el nen, no sap com ho fa, cada matí aconsegueix sorprendre’l. Ara està content amb una moneda que cuida com si fos un gran tresor, la mare agraïda, com cada matí, li don les gràcies i tots dos es queden rient i parlant, estan plens d’alegria.

Com cada matí, la barretaira, saluda al conserge de la finca i amb un somriure li desitja un feliç dia, com cada matí, quan arriba a la porteria es troba amb la Sra. Oficina. Ella l’anomena així, no sap com es diu, es una senyora d’uns 45 anys, sempre vesteix molt elegantment. Les sabates, la bossa i el mocador a conjuntats amb la mateixa gama de colors. Com cada matí, la Sra. Oficina treu de bon matí a passejar al Happy, el seu gos. Com cada matí, la barretaira, els obra la porta de l’ascensor amb un gran somriure. En entrar a l’ascensor, la Sra. Oficina deixa un estel d’olor; és un olor fresc, agradable, juvenil.

Com cada matí, faci sol o nevi, surt al carrer. Es para davant el portal i mira el cel. En una mà porta el seu pot de papellones de purpurina. 

Es para davant de la seva “Floricleta”, es el seu mitja de transport, es amb dos rodes, semblant a una bicicleta amb carretó ple de flors. Sempre l’aparca davant del portal de casa, te un lloc especial per posar el pot de purpurina.

Guiada per la seva brúixola, i sobre la seva Floricleta, arriba a un lloc ple de gent. Avui toca anar a la platja, hi ha una festa de llum i màgia. Una festa molt especial, és la festa de la primavera. En arribar, aparca la seva Floricleta sobre el turó, des de allí pot gaudir de la festa, observant-la. De fons està el mar, amb un moviment suau de les onades.

Agafa el seu pot de papellones de purpurina i es dirigeix on es troben els convidats. Alguns tenen cares divertides, d’altres cara d’enciam, d’altres cares de patata o de pebrot i  alguns..... no sabria dir.

Es col·loca ben bé al centre de l’esplanada, obre el seu pot  i com si de màgia es tractés, s’encenen els llums, hi ha papallones de colors. Tot és màgic. De fons sona una música que convida a ballar i divertir-se.

Les persones riuen, riuen molt, es diverteixen, s’abracen els uns als altres i de la sorra neixen flors de colors,....... Feina ben feta!!

De forma discreta, la barretaira, es retira fins la seva Floricleta i agafa la seva cadira preferida per gaudir de la festa. Des de la seva Floricleta contempla il·lusionada, com els convidats a la festa son feliços, de fons hi ha una preciosa posta de sol. Mentre tant, les papallones tornen al seu pot i ella amb un gran somriure es retira a casa seva a descansar.
 En el viatge de tornada, la seva ment pensa ha estat un gran dia i demà encara serà millor.